Les obres de rehabilitació del paviment de la nau central de l’església de Santa Maria, a Maó, han posat al
descobert el que possiblement són les restes del pou de l’antic castell de Maó.
L’origen d’aquesta construcció pel proveïment de l’aigua als habitants de la
ciutat podria remuntar-se al primer assentament urbà d’època històrica, a
l’època tardo-romana o alt-medieval, segons ha comentat el rector de la referida
parròquia i historiador, Josep Manguán.

Les restes del pou comunitari es troben a la confluència del mur de l’antic castell -que es correspon amb la
façana lateral de Santa Maria en el pla de la Parròquia- i una de les dues
torres del referit castell, que coincideix amb l’actual campanar, concretament a
la capella de Sant Judas Tadeo i Sant Isidre. Estava excavat en la part final
d’un carrer de circumval·lació del castell, entre l’antiga església i la murada.
El coll del pou, situat sobre la roca mare, presenta una forma octogonal i el
seu diàmetre interior és d’1,20 metres.

Josep Manguán recorda que l’accés a l’aigua era fonamental per als moradors del castell quan havien de defensar-se
d’un atac exterior, per la qual cosa es disposava d’un pou i altres
construccions d’emmagatzematge, com aljubs i cisternes. A més la perforació
s’havia de fer en un lloc allunyat del mar, per evitar la salinització de
l’aigua, per la qual cosa el pou es va construir devora la murada i la torre.
Manguán assenyala que la documentació històrica relativa a la conquesta de
l’Illa per Alfons III parla de l’existència de l’antic pou del que els antics
habitants de Maó es proveïen de l’aigua. Per altra banda, recorda que a
principis del segle XVII, el 1625, després d’haver adquirit terrenys de l’antic
castell, la comunitat religiosa de les Concepcionistes va perforar un nou pou
alineat amb l’antic pou del nucli urbà d’època històrica.

El sector on s’aixeca l’església de Santa Maria, la plaça de la Conquesta i el Pont des
Castell es correspon amb el nucli urbà més antic de Maó, amb restes de l’època
talaiòtica, de la ciutat romana de Magona i de “lo castell de Mahó” d’època
medieval. Aquest nucli urbà primigeni estava delimitat per una murada en dos
trams perpendiculars i, a la part posterior, els penyassegats de la zona
portuària.

Un tram de la murada anava en línia recta des de l’actual campanar de Santa Maria, passant per l’Ajuntament, entre la sala de plens i les
dependències municipals, fins el convent de les Concepcionistes, on s’aixecava
una altra torre. Davant aquest tram de la murada, que es correspon amb la pla de
la Parròquia, hi havia un fossat. L’altra tram de la murada partia de l’actual
campanar cap el penyassegat de l’actual costa de ses Voltes. Encara es conserva
aquest mur a la zona de l’escala de l’orgue de Santa Maria.

L’antic castell de Maó tenia dues portes: el Portal de Terra, que estava situat entre la
sagristia de Santa Maria i l’Ajuntament i, per altra banda, el Portal de Mar,
ubicat al final de l’actual carrer d’aquest nom amb el carreró de pujada que
comunica amb la plaça d’Alfons III.

Manguán assenyala que els carrers interiors de l’antic castell de Maó estaven orientats d’est a oest. El tram d’un d’aquests carrers d’origen medieval, que és de propietat privada, encara es
conserva entre els edificis número 5 i 9 del carrer Alfons III.