Pensava que eres gallec. Ara veig que ets de Viladecans. La cosa canvia, ja que llavors segur que ets més coneixedor del que és Can Tintorer i de la seva trascendència a la Prehistòria catalana i europea.
Seguirem parlant
Manel
Veig que m'has deixat un missatge de ser amic meu. No sé que m'ha passat però sembla com si jo mateix l'hagués tancat. De fet es que no se com fer per acceptar això de l'amistat.
No estic gaire habituat a aquest tipus de web i em perdo. Bé si vols ho pots repetir o m'expliques què haig de fer.
Sí recordo que en Josep Maria Solias, quan excavava a Viladecans a l'ermita de la Mare de Déu de Sales treballava amb companys i que vàrem tenir alguna mena de relació. Si t'he de ser sincer no identifico la teva cara, ni el teu nom amb aquella època (potser fa 25 anys, no?), però si tu si ho has aconseguit, per a mi és vàlid.
Veig que estàs interessat en la gemologia antiga. Et proposo una tasca que crec et pot interessar i de la que jo també m'en puc gaudir.
Jo estic treballant amb la hipòtesi que la pedra verda (la cal·laïta de Can Tintorer, algun dia ja explicaré perquè n'hi dic així), adquireix durant el neolític una significació especial que arriba fins a ser identificada com la pedra de la deesa mare a tota l'Europa Sudoccidental. A partir d'aquí, el seu color, el verd, adquireix les mateixes connotacions.
Malgrat aquests costums es perden al final del neolític, crec que perduren en els costums quiromàntics les atribucions de la pedra verda i arriben a aplicar-se tant en la cromoteràpia com en la gemoteràpia.
Aquí et llenço la proposta, per què no entres, ja que ets interessat, en l'averigüació de la relació de la pedra verda amb els costums benèfics que se l'hi atribueixen, fet que en el fons ens podria ajudar a averiguar perquè, durant el neolític es produeix l'eclosió per posseïr aquest mineral.
No sé si m'he explicat prou bé. Si tens dubtes cap problema tornem a parlar (o a escriurer-nos). Realment podria ser l'inici d'una amistat (retrobada).
Manuel Edo i Benaiges
Seguirem parlant
Manel
27 Abr 2008
Manuel Edo i Benaiges
No estic gaire habituat a aquest tipus de web i em perdo. Bé si vols ho pots repetir o m'expliques què haig de fer.
Manel
27 Abr 2008
Manuel Edo i Benaiges
Veig que estàs interessat en la gemologia antiga. Et proposo una tasca que crec et pot interessar i de la que jo també m'en puc gaudir.
Jo estic treballant amb la hipòtesi que la pedra verda (la cal·laïta de Can Tintorer, algun dia ja explicaré perquè n'hi dic així), adquireix durant el neolític una significació especial que arriba fins a ser identificada com la pedra de la deesa mare a tota l'Europa Sudoccidental. A partir d'aquí, el seu color, el verd, adquireix les mateixes connotacions.
Malgrat aquests costums es perden al final del neolític, crec que perduren en els costums quiromàntics les atribucions de la pedra verda i arriben a aplicar-se tant en la cromoteràpia com en la gemoteràpia.
Aquí et llenço la proposta, per què no entres, ja que ets interessat, en l'averigüació de la relació de la pedra verda amb els costums benèfics que se l'hi atribueixen, fet que en el fons ens podria ajudar a averiguar perquè, durant el neolític es produeix l'eclosió per posseïr aquest mineral.
No sé si m'he explicat prou bé. Si tens dubtes cap problema tornem a parlar (o a escriurer-nos). Realment podria ser l'inici d'una amistat (retrobada).
Manel
29 Abr 2008
José Luis Santos Fernández
3 May 2008