El establecimiento de los templarios en Menorca: Una realidad histórica. 1/2.

E

El ll eesst ttaabbl lleecci iimi iieennt ttoo ddee l llooss t tteemppl llaarri iiooss eenn

M

eennoorrccaa: :: uunnaa rreeaal lli iiddaadd hhi iisst ttóórri iiccaa ( ((11/ //22) ))

L

Lool llaa CCaar rrbboonneel lll ll BBeevvi iiáá. ..

1. La conquista cristiana de Menorca.

Jaime I, (1208-1276), rey de Aragón, Mallorca, Valencia, Conde de Barcelona y

de Urgell, y Señor de Montpellier, se dejó asesorar especialmente por uno de

sus “prohombres”, Pere Martell, en uno de sus estancias en Tarragona, para

organizar un viaje de conquista a las Baleares y someter a los sarracenos. El rey

aprobó la idea, ya que Martell era conocedor de las islas, puesto que había

viajado a ellas con anterioridad (1):

(…) I en Pere Martell els digue que els en parlaria, perque hi havia estat una o

dues vegades, (…) i que Menorca estava cap a la part de Sardenya, en direccio a

aquella illa que estava a la part de gregal (…). Senyor, nosaltres hem preguntat

a en Pere Martell una cosa que creien que us plaura, sobre una illa que te per

nom Mallorca. I en aquesta illa hi ha rei, i davall aquest regne hi ha altres illes:

Menorca i Eivissa, i aquestes estan sotmeses al rei de Mallorca. I el que Deu

vol, ningu no pot desviar ni impedir; i us ha de complaure, i ho tindrem per bo,

que vos conquisteu aquella illa, per dues raons: la primera, perque vos i nos en

voldreu mes; la segona, que sera cosa que meravellera a les gents que sentiran

parlar d´aquesta conquista, ja que prendrem terra i regne dins la mar, alla on

Deu el volgue formar (…)”.

Jaime I explicó a las Cortes –que se hallaban reunidas en la ciudad de

Barcelona-, que su objetivo era pacificar los reinos de Aragón y Cataluña que se

hallaban perturbados, y les dijo literalmente (2):

“(…) la primera, que puguem posar en pau la nostra terra; la segona, que nos

puguem servir nostre Senyor en aquest viatge que volem fer al regne de

Mallorca i les altres illes que li pertanyen; i la tercera, que troben com podrem

acomplir aquesta accio a honor de Deu (…)”.

Guillem de Montcada, uno de los caballeros presentes en las Cortes, fue el

primero en secundar la idea del rey, respondiéndole (3):

“(…). I semblantment, que aquest fet de que ens heu parlat, de conquerir el regne

de Mallorca, que esta mar endins, us sera de mes gloria que si en conquerieu tres

en guerra (…). I us done paraula que jo el meu llinatge us hi servirme amb

quatre-cents cavalls armats, fins que Deu us haja donat l´illa de Mallorca, amb

Ábacus, revista digital de la asociación BAUCAN, filosofía de las armas templarias.

www.baucan.org

67

les sensorias de les altres illes que estan entorn d´ella, Menorca i Eivissa. I no

ens separarem de vis fins que la conquista siga cumplida (…)”.

La Iglesia se sumó a la propuesta ofreciendo su participación con más de un

centenar de caballeros sufragados por ella (4):

“(…) I jo us oferisc, en nom meu i de l´Esglesia de Barcelona, cent cavallers o

mes, sufragats per mi, fins que Deu us concedisca de conquerir les villes de

Mallorca; i ens donareu una part, pels homes que jo hi dure, tant pels mariners

com pels cavallers (…)”.

Tras la aprobación de la expedición de conquista, las Cortes de Barcelona,

emitieron elaborar un documento en el que previamente quedase registrado el

modo en que sería efectuado el reparto de los bienes tras la conquista de las

Baleares (5):

“(…) Mentrestant, escoltats els parlaments, diguerem que els ferem un

document, segons el qual es faria el repartiment de les terres i dels bens mobles

que nos guanyarem amb ells. I la forma del document fou aquesta: que segons

els cavallers, els homes armarts, les naus, les galeres, els vaixelles i l´armament

que aniria en elles, nos, quan nostre Senyor ens haguera concedit la victoria, els

en donariem una part, tant d´acord amb el nombre d´homes que anirien amb

nos, a peu i a cavall, com d´acord amb els guarniment que durien. I aquesta

part seria deduida del guany que es fera, per qualsevol concepte, en aquell

viatge, fins que la host haguera tornat. I els prometerm, en nom de Deu i nostre,

de cumplir-los-ho sense engany, mentre ells ens serviran be i lleialment i no hi

declarasen mes homens del que s´hi embarcarien. I aixi fou el comencament de

la travessia que ferem cap a Mallorca (…)”.

Igualmente las Cortes aprobaron que la salida de Jaime I con sus huestes fuese

desde el puerto de Salou, donde se concentrarían todos los hombres el día 1 de

mayo, previamente, puesto que a mediados de mayo ya debía estar todo

organizado. Se mandó a los hombres que desde mayo a septiembre debieran

permanecer en Salou para embarcarse en las embarcaciones que llegarían

procedentes de los puertos de Cambrils y de Tarragona. En total, la escuadra

militar dirigida por el rey Jaime I, se componía de más de ciento cincuenta

embarcaciones de grande y pequeño calado (6):

“(…) I hi assenyalarem el dia, qe a mitjan maig havien de ser tots a Salou. (...)

I s´havia pres jurament a tots els nobles, que el primer dia e maig tots

estiguerem a Salou, amb tot el seu aparellament, per embarcar-se cap a

Mallorca, i que no hi faltaren. I, aquell dia assenyalat, nos hi forem, i

estiguerem aqui fins a comencaments de setembre, ordenant la travessia i

esperant naus i vaixells i galeres que ens arribaven. I una part de les naus situa

a Cambrils, i la major part, en la qual erem nos, estava en el port de Salou i en

Ábacus, revista digital de la asociación BAUCAN, filosofía de las armas templarias.

www.baucan.org

68

la platja, i la resta de les naus a Tarragona, perque eren naus d´aquell lloc. I

componien l´esquadra vint-i-cinc naus completes, dihuit tarides i dotze galeres,

i, entre buces i galiots, cents. I aixi foren cent cincquanta vaixells grans, sense

comptar-hi les barques menudes (…)”.

La primera en zarpar desde Salou fue la nave encabezada por el rey Jaime I,

quién previamente dio la orden de que una vez que su nave hubiera zarpado

del puerto, salieran las restantes de los puertos de Cambrils y Tarragona,

aprovechando el buen tiempo (7):

“(…) I salparem dimecres al mati de Salou, amb oratge de terra (…). I quan els

de Barahona i de Cambrils veieren que les naus salpaven de Salou, prengueren

vela (…)”.

El itinerario marítimo realizado por Jaime I fue el más cercano en distancia

entre Tarragona y Mallorca, ordenando un recorrido casi rectilíneo, puesto que

cuando se acercaban a la isla de Mallorca, divisaron los puertos de

“La

Palomera”, “Sòller”

y “Almeruig”. Pasaron frente al islote de “La Dragonera”, y se

abastecieron de agua en el puerto de

“La Palomera”, tras tres días de navegación

(8).

Jaime I llegó a Mallorca –en su primer viaje-, antes del año 1229 d.C., fecha en

que comenzó el reparto de las tierras de las islas conquistadas (9). Tras catorce

meses en la isla, de luchas contra los musulmanes para conquistar sus

territorios, decidió volver a

“La Porrasa” (Tarragona) (10).

Nada más retornar a Cataluña, Jaime I recibió noticias de que el Rey de Túnez

había llegado a Mallorca. De modo que volvió a embarcarse con el Arzobispo

de Tarragona, en dirección a Mallorca, saliendo del puerto de Salou (11).

Cuando el rey y su séquito llegaron a Soller, les fue comunicado que el Rey de

Túnez no estaba en Mallorca. Y para evitar la llegada de los sarracenos

decidieron actuar previamente organizando la vigilancia mediante atalayas

(12).

En 1231 se produjo el tercer viaje del rey Jaime I a Mallorca, el cual llegó a

“Portopí”,

a lo largo de la mañana (13). En dicho tercer viaje se produjo la

conquista pacífica de la isla de Menorca, a la que desde 1229 tenía previamente

sometida (14).

El comendador de la Orden del Temple en Menorca, Ramón de Serra, -que se

había establecido en Mallorca, desde la conquista de la isla, cuando llegó con el

rey Jaime I, durante su primer viaje, y por tanto, tenía conocimiento de la isla y

de sus habitantes-, solicitó al rey Jaime I, una reunión privada, en la que le

propuso la conquista de Menorca. El rey accedió, y tras finalizar la reunión

requirió la presencia de sus caballeros Bernat de Santa Eugènia, Assalit de

Gudar y Pero Maça, para recabar la opinión de los mismos, quienes accedieron

solícitamente (15):

Ábacus, revista digital de la asociación BAUCAN, filosofía de las armas templarias.

www.baucan.org

69

“(…) I, quan els de la ciutat ens veieren venir, conegueren que eren nos, i que

aquells que ells havien enviat havien aconseguit el proposit del seu missatge. I

tots junts, homes, dones i infants, eixiren al port amb molta alegria i amb molt

gran plaer perque nos veniem; i tambe els del Temple i de l´Hospital, amb els

cavallers que eren a la ciutat.

I, quan haguerem arribat al nostre alberg, a l´Almudaina, ens digue en Ramon

de Serra, el Jove –ue aixi l´anomenavem perque hi havia un altre Ramon de

Serra, comanador de Montso-, el qual llavors era comanador dels frares del

Temple en l´illa.

- Senyor, voldria parlar-vos en privat.

I nos l´escoltarem, i digue:

- .Voleu fer un bon fet d´armes? Si envieu a Menorca les galeres, armades tal

com han vingut, i els feu saber que vos heu vingut a Mallorca, ells tindran por, I

feu-los saber que, si els volen rendir a vos, ho acceptareu, i que molt us doldria

la seua mort, cosa que vos no voleu, si ells no la volen. I com tindran molta

por, jo crec que es rendiran a vos, amb que guanyareu bon profit i honor.

I nos cridarem en Bernat de Santa Eugenia, don Assalit de Gudar i don Pero

Maca, i els comentarem el consell que ens havia donat al comanador, en

presencia d´ell. I tots digieren que n´estaven d´acord, i que convenia fer allo que

havia dit el comanador (…)”.

Jaime I ordenó a sus caballeros Bernat de Santa Eugènia, Assalit de Gudar, y al

comendador del Temple, Ramón de Serra, que se dirigieran individualmente en

dirección a Menorca, con tres galeras, respectivamente. Los tres caballeros

llevaron consigo un documento previamente firmado por el rey en que se les

exigía a los sarracenos el vasallaje, para evitarles la muerte o la prisión.

El itinerario náutico utilizado para el desplazamiento de las galeras de los

caballeros del rey, fue a través de Cap de la Pera, distante de Madina Al-Jazira

(Ciutadella) 30 millas por mar, donde dichos señores esperarían la respuesta de

los sarracenos menorquines (16):

“(…) I manarem a en Berenguer de Santa Eugenia, a don Assalit de Gudar i al

comanador, que era el que ho havia aconsellat, que cadascu d´ells hi anaren en

una de les galeres i que els digueren que nos havien vingut amb la nostra host i

que no voliem la seua mort; i que ja havien vist i oit que els havia succeit als de

Mallorca que no s´havien volgut rendir a nos, en prendre´ls. I que, si ells es

volien rendir a nos i fer amb nos com feien amb el rei de Mallorca, els

acceptariem. I que si s´estimaven mes la mort i la preso que venir la nostra

merce, no els podriem lliurar, que haurien de passar per allo.

I per un alfaqui nostre de Zaragoza, anomenat don Salomo, germa de don

Bahiel, els ferem fer carta de creenca, en algarabia, per tal que ens fiaren

d´aquells tres que els dirien el missatge en nom nostre. I encara els diguerem

que nos ens acostariem al cap de Pera, des del qual hi ha anant a Menorca, fins

a trenta milles de mar; i que quan sabriem la seua decisio alli ens trobarien

(…)”.

Ábacus, revista digital de la asociación BAUCAN, filosofía de las armas templarias.

www.baucan.org

70

El desplazamiento náutico se produjo entrada la noche, y las embarcaciones

tardaron casi un día completo en llegar desde “Cap de la Pera” a Ciutadella. Al

ver llegar las galeras del ejército de Jaime I al puerto de Madina al-Jazira

(Ciutadella), salieron a contrarrestarlas el alcaide sarraceno de la ciudad,

apoyado por los más viejos, y el resto de la población. Ante la respuesta de que

las naves arribaron en nombre del rey, depusieron las armas, y los trataron

correctamente, invitándoles a emproar las galeras en el puerto. Los caballeros

cristianos desembarcaron con un intérprete, para hacerse entender, frente a los

dirigentes sarracenos de la isla encabezados por el alcaid, el hermano del alcaid,

y el almujarife (17):

“(…) I l´alcaid i tots els vells i el poble de la terra eixiren contra les galeres al

port de Ciutadella, i preguntaren:

.de qui son les galeres?

I digueren que del rei d´Arago, de Mallorca i de Catalunya, i que eren

missatgers seus que anaven cap a ells. I els sarrains, quan oiren aixo, feren que

tots els altres sarains deixaren les armes i les posaren a terra. I els digueren que

foren benvinguts i que desembarcaren segurs i estalvis sobre la garantia dels

seus caps, i que els tractarien amb plaer, honor i amistat.

I les galeres posaren les popes en terra. I ells havien enviat a buscar almatracs,

estores i coixins, per tal que segueren i es reuniren. I tots tres eixiren de les

galeres, amb un juez que nos els haviem donat per interpret. I l´alcaid, el seu

germa i l´almoixerif –l qual nos, despres, ferem rais de Menorca, que era

natural de Sevilla-, i tots els vells, escoltaren amb gran atencio i amb gran

acatament la carta i el missatge

que nós els havíem enviat, i digieren que prendrien

acord (…)”.

Por la respuesta que les dieron los sarracenos a los caballeros del rey,

exponiéndoles que la decisión debían de tomarla tras reunirse con todos los

sarracenos de la isla que vivían en otros lugares de la misma, parece ser que las

viviendas de los musulmanes menorquines se hallaban dispersas. Los

dirigentes sarracenos les ofrecieron a los caballeros cristianos que entraran a la

ciudad de Madina al-Jazira mientras esperaban la deliberación. Pero la actitud

de los cristianos fue la de negarse hasta que se hubiera producido la respuesta.

De modo, que los dirigentes sarracenos ordenaron que les fuesen llevados al

puerto de Madina al-Jazira (Ciutadella) diez vacas, cien corderos y doscientas

gallinas, así como pan y vino para agasajar a los cristianos, mientras se producía

la espera hasta el atardecer.

Mientras tanto, Jaime I, había ordenado previamente, que en “Cap de Pera”,

cuando anocheciera, fuesen encendidas múltiples pequeñas hogueras, para

atemorizar a los sarracenos, aparentando tener un mayor potencial militar (18):

“(…) I acordaren pregar-los que s´esperaren fins l´endema, perque havien de fer

venir els altres vells de l´illa que no es trobaven en aquell lloc, per tal que

pogueren prendre una decisio comptant amb el seu consell. I en Berenguer, don

Ábacus, revista digital de la asociación BAUCAN, filosofía de las armas templarias.

www.baucan.org

71

Assalit i el comanador respongueren que, si ells ho desitjaven, ho farien. I

inmediatament els convidaren a entrar, si volien, a la vila de Ciutadella, que

ells els farien gran honor per amor al senyor rei de qui eren subdits. I ells els

digieren que no hi entrarien fins que els fora donada la resposta, que no els

havia estat manat per nos. I ells digieren que fora com ells volgueren. I poc

despues els feren portar deu vaques, cent moltons i dues-centes gallinas, i tant

de pa i de vi com en volgueren; i s´estigueren amb ells fins hora de vespres per

distraure´sl. I al vespre, quan els sarrains entraren en la vila, els nostres

misatgers se n´entraren a les galeres.

I aquell dia, a l´hora de vespres, nos estiguerem al cap de la Pera, des don s´hi

veu Menorca. !I mireu quina gran host de rei portarem, que nomes hi havia amb

nos sis cavallers i quatre cavalls, un escut i cinc escuders que ens servien, deu

homes de criaos, i els troters! I quan comencava a fer-se fosc, abans de menjar,

ferem foc, i diguerem als nostres que vingueren tots amb nos, i calarem foc a

mes de tres-cents llocs per les mates, d´aci i d´alla, perque semblara que alla

estava acampada una gran host. I quan els sarains veieren aco, per dos vells

enviaren a preguntar als nostres missatgers que eren aquells focs que hi havia

al cap de Pera. I els nostres digueren que allo era que el rei es trobava alla, amb

les seus hosts; perque aixi els n´haviem advertit:

–I vol oir en breu la vostra resposta en un sentit o en altre.

I quan els sarrains sentiren aco que s´esperaren un poc, que en breu tindrien la

resposta. I ells digueren que ho farien (…)”.

Tras pasar toda la noche acampados en el “Cap de la Pera” (Mallorca), los

caballeros cristianos obtuvieron la respuesta de los sarracenos al amanecer,

quienes accedieron al pacto de vasallaje ofrecido por Jaime I, dejando

constancia en el mismo, de los tributos que pagarían cada año al rey. Resulta

muy curioso ver cuales eran los productos entregados anualmente, porque se

ve claramente que la economía de Menorca, durante el periodo musulmán, era

agropecuaria –agricultura cerealista de secano-, y fundamentalmente ganadera

–vacuno, caprino y ovino-. Pero a los caballeros cristianos, el tributo les resultó

insuficiente, y les exigieron, además, de la entrega de la ciudad de Madina al-

Jazira (Ciutadella), los castillos y fortalezas que hubieran en la isla. Tributo que

aceptaron forzosamente los dirigentes sarracenos (19):

“(…) I quan vingue el mati, i els sarrains fet la seua oracio, l´alcaid, el seu

germa, l´almoixerif, els vells i uns tres-cents moros, dels millors homes de l´illa,

eixiren i digueren que agraien molt a Deu i a nos el bon missatge que els

enviavem, que be comprenden que no es podien defendre per molt temps de nos;

i que farien escriure, d´acord amb nos, el pacte que ells farien. I els tractes foren

aquests: que deien que l´illa era molt pobra i que en aquella illa no tenien lloc

on pogueren fer sementer que bastara a la desena part de la gent que hi havia;

pero que ens tindrien per senyor seu, i que allo que ells tindrien ho partirien

amb nos, perque era just que el senyor rebera una part del que tenien els seus

homes. I aixi, que ens donarien cada any tres mil quarteres de forment i cent

vaques i cinc-cents caps de bestiar, entre cabres i ovelles; i que nos els ferem un

Ábacus, revista digital de la asociación BAUCAN, filosofía de las armas templarias.

www.baucan.org

72

document per garantir-los que els guarderiem i els defendriem com a homes i

vassalls nostres; que aquest pacte el complirien a nos i als nostres per sempre.

I digueren els nostres missatgers que encara haurien de fer una altra cosa, es a

dir, que calia que es donaren potestad sobre Ciutadella i el Puig on esta el

castell mes gran de l´illa, i que, si hi havia altres fortaleses, que ens donaren la

potestad sobre totes. I ells hi consentiran per forca i a desgrat, pero finalment

es posaren d´acord i digueren que, si nos ho voliem, ho farien; perque havien

sentit a dir que nos eren bon senyor per a la nostra gent, i que ells tenien

esperanza que aixi ho seriem amb ells.

I en aquest pacte, aixo es, en fer els documents i fer-lo jurar sobre l´Alcora a

tots els homes majors i millors de l´illa, hi estigueren tres dies per acabar-ho. I

don Assalit feu escriure als documents que cada any ens donaren dos quintars

de mantega, i dos-cents besants i barques per a transportar bestiar.

I, mentre estiguerem al cap de Pera, esperant sempre les galeres amb els

missatgers que nos haviem enviat, ferem cada dia aquells focs que haviem fet la

primera nit (…)”.

El rey Jaime I esperó cuatro días el retorno de sus caballeros cristianos

portadores de la respuesta de los sarracenos menorquines, mientras se

hospedaba en

“La Almudaina” (Mallorca). Cuando tuvo conocimiento de la

llegada, ordenó engalanar y perfumar la estancia, para recibir a los dirigentes

sarracenos de Menorca, que acompañaban a los tres caballeros cristianos (20):

“(…) I al cap de quatre dies, de bon mati, quan hague eixit el sol i haguerem oit

la nostra missa, es vingue un missatge dient que les galeres havien arribat. I ens

enviaren a dir els nostres missatgers que disposarem be la casa on nos estavem.

I la ferem embellir i enjorcar be amb molt de fenoll, perque no teniem altra clase

de jonc; i posarem cobertors nostres i dels que es trovabem amb nos per les

parets de la casa, en la part on ells s´havien de ficar, i ens vestirme els millors

vestits que teniem, nos i aquells que ens acompanyaven.

I aquests foren els missatges que vingueren de Menorca: el germa de l´alcaid,

l´almoixerif, i cinc vells dels mes honrats de l´illa. I nos els enviarem cavalls i

altres cavalcadures, per tal que elles hi vingueren. I quant foren davant nostre,

ens saludaren amb gran reverencia i s´agenollaren, i digueren que ens saludaven

de part de l´alcaid cent mil vegades, com a senyor en qui ell tenia tota la seua

esperanza. I nos els responguerem que Deu els donara bona ventura i que la

seua vinguda ens agradava molt. I perque els de la host no ens destorbaren ni

feren pressio en les converses que nos haviem de tenir amb ells, ens n´anarem a

un altre lloc, per tal de poder parlar millor amb ells. I ells donaren moltes

gracies a Deu i a nos per les paraules que nos els diguerem (…)”.

(21): “(…) I els missatgers comencaren a esposar el seu missatge i la seua

resposta. I ens preguntaren si ens plaien els documents que havien pactat amb

ells. I nos diguerem als nostres:

- Be hem d´estar agraits a nostre Senyor, perque ens dona allo que nos no tenim,

sense pecat i a gran honra nostra. L´unic acord que hi ha es que acceptem el que

vosaltres heu fet i que agraim al nostre Senyor la merce que ens fa.

I els diguerem que ens agradava el pacte que els nostres havien fet amb ells; i

ferem els nostres documents amb el segell nostre, concedint-los que foren

Ábacus, revista digital de la asociación BAUCAN, filosofía de las armas templarias.

www.baucan.org

73

nosaltres i dels nostres per sempre mes, si ells ens feien sempre aquell tribut a

nos i als nostres (…)”.

1.2. La preparación militar del rey Jaime I.

Jaime I nació el día 2 de febrero del año 1208, al atardecer (22). Desde su más

tierna infancia, y hasta los 9 años, fue educado por la Orden del Temple en la

localidad de Monzón (23). A los doce años fue armado caballero y casado con la

infanta doña Leonor (24). A la edad de 20 años dirigió su primer viaje para

conquistar las Baleares, siendo ya un experto estratega en el campo militar.

A los 21 años, -en 1229-, organizó de modo equitativo el reparto de los bienes

conquistados en la guerra, al rey sarraceno de Mallorca. Y entre 1229 y 1240,

dirigió el reparto de los bienes confiscados a los musulmanes en los reinos de

Aragón, Valencia, Cataluña y Murcia. Su experiencia en el campo militar fue

amplísima, hecho que sumado a su gran espíritu religioso, le hizo apostar por

aumentar los territorios de su corona, y participar en apoyo de la Iglesia

Católica, conjuntamente con los monjes guerreros de la Orden del Temple, de la

que él fue uno más desde su nacimiento.

Fue un gobernante que se dejó aconsejar por sus caballeros, -como se ha visto

con la propuesta de conquista de las Baleares por el caballero Pere Martell, o

con el comendador de la Orden del Temple en Mallorca, Ramón de Serra, quién

le propuso la conquista de la isla de Menorca-.

Jaime I supo premiar a todos aquellos que confiaron en él, y lo apoyaron

acudiendo a luchar contra los sarracenos, ofreciéndoles posesiones, y bienes

materiales, sin ejercer distinción entre ellos.

1.3. Los caballeros que acompañaron a Jaime I en la conquista de Menorca.

El “Llibre dels fets” describe a Jaime I como un rey joven y entusiasta, que se

lanzó a la conquista de las Baleares, a la edad de 20 años.

El primer caballero al que Jaime I escuchó y aceptó la propuesta de la conquista

de las Baleares fue a Pere Martell, quién había viajado con anterioridad a las

Baleares y conocía de primera mano la situación estratégica de las islas en el

Mediterráneo español. Pere Martell, le comunicó al rey Jaime I, que Menorca se

hallaba “(…) cap a la part de Sardenya, en direcció a aquella illa que estava a la

part de gregal (…) Menorca i Eivissa, i aquestes estan sotmeses al rei de

Mallorca (…)” (25).

Pere Martell, fue un destacado personaje valenciano que formó parte de las

primeras Cortes del año 1238, tras haber conquistado, Jaime I, a los

musulmanes la ciudad de Valencia (26). En el “Llibre del Repartiment de

València”, no aparece la figura de Pere Martell, pero si, Robert de Martell –que

pudo haber sido hijo o hermano del noble valenciano-, a quién recompensó, -de

Ábacus, revista digital de la asociación BAUCAN, filosofía de las armas templarias.

www.baucan.org

74

forma compartida con otro caballero-, con unas casas que habían sido

propiedad de Hamet Abençoda (27).

Guillem de Montcada, fue el primero que apoyó públicamente al rey Jaime I, en

las Cortes de Barcelona, para la conquista de las Baleares, ofreciéndole “(…)

amb quatre-cents cavalls armats (…)” (28). Montcada desempeñó el cargo

eclesiástico de obispo de Lérida durante el periodo 1258-1261, y fue retribuido

por el rey con unas posesiones calificadas de extraordinarias, ubicadas en la

ciudad de Lérida (29).

Ramón de Serra fue comendador de la Orden del Temple en las Baleares.

Apodado con el sobrenombre de “El Joven”, para diferenciarlo de “Ramón de

Serra, comendador de Monzón”, con el sobrenombre de “El Viejo”. Ramón de

Serra “El Joven”, acompañó al rey Jaime I en su primer viaje a las Baleares (30),

y participó directamente en la conquista de Mallorca, junto al Mestre del

Temple Bernat de Santa Eugenia (31). En el “Llibre del Repartiment de

València” aparece un Ramón de Serra, sin sobrenombre al que le fue otorgado

“(…) un obrador, en la Ferreria de Velència, per un morabatí, la meitat a Nadal i

l´altra meitat a Sant Joan. 17 novembre (…)” (32).

Bernat o Berenguer de Santa Eugenia es la misma persona, que aparece en el

texto del “Llibre dels fets”, con dos acepciones. Y como ya se ha comentado fue

el Mestre del Temple que viajó junto al rey Jaime I, a las Baleares, para

participar directamente en la conquista de Menorca, siendo enviado por Jaime I

-en su propia galera- desde “Cap de la Pera” a Ciutadella, para pactar con los

sarracenos (33). Bernat de Santa Eugenia fue recompensado en el año 1238, y en

la ciudad de Teruel, con “(…) unes cases i un hort i sis jovades a Malilla. 24

maig (…)” (34).

Guillem Assalit de Gudar, participó en la conquista de Menorca junto a Jaime I,

a quién también ordenó que se dirigiese con su galera en dirección a la isla de

Menorca para pactar con los sarracenos, y detentó el cargo de repartidor de las

tierras conquistadas: “(…) I manàrem a en Berenguer de Santa Eugènia, a don

Assalit de Gudar i al comanador, que era el que ho havia aconsellat, que

cadascú d´ells hi anaren en una de les galeres (…)”. “(…) –Nós us ensenyarem

ara com s´ha de repartir la terra, i ho faren així com es féu a Mallorca, que

d´altra manera no es pot fer (…)” (35). No pertenecía a ninguna orden religiosa,

pero en cambio, fue el más favorecido por el rey en el reparto de las tierras de

sus reinos, ofreciéndole en 1238, en Barcelona “(…), les cases de Mahomat i

l´hort de Nuja Alhorra (…)”. Dos terrenos en la localidad de Navarresos “(…)

divuit fanecades de terra en l´hort d´Avinçahado (…)”. “(…) sis fanecades de

Çahat Abenjeviz en hort (…)”. El cementerio musulmán de Navarresos “(…) el

fossat que hi ha davant la porta del Taulat (…)”. A Guillem Assalit de Gudar le

rescindió un huerto y una casa en la ciudad de Navarresos, para entregárselo a

otro caballero “(…) a Berenguer de…, un hort d´Assallit de Gúdal i una casa en

la ciutat (…)” (36).

Ábacus, revista digital de la asociación BAUCAN, filosofía de las armas templarias.

www.baucan.org

75

En 1239 les fueron entregadas “(…) unes cases i un hort (...)”, en el término de

Patraix (37).

En 1242, aparece su nombre relacionado con una definición de los lindes de una

propiedad (38). Y se le entregan dos casas y un establo en la ciudad de Tortosa

“(…) dues cases Excel.lents d´Abichurel, i un estable d´Abenhaque.- Total = 3.

(...)” (39). Ese mismo año le fueron entregadas otras dos casas y un establo en la

ciudad de Zaragoza “(…) dues cases Excel.lents d´Abichurel, i un estable

d´Abenhaque.- Total = 3 (...)” (40).

En 1284, la ubicación del huerto, -que le fue rescindido en 1238-, aparece

situado junto a la propiedad de Llop de Xivert “(…) que està junt a l´hort de

Guillem d´Assalit (…)”. O quizás se trate de un huerto diferente (41)

Pero o Pere Maça participó en la conquista de la isla de Menorca en el año 1231.

Fue conjuntamente con el Mestre del Temple en las Baleares, Bernat de Santa

Eugènia, y Assalit de Gudar, a quién el rey Jaime I llamó para conocer su

opinión sobre la propuesta planteada por el comendador del Temple en

Baleares, Ramón de Serra: “(…) I nós cridàrem en Bernat de Santa Eugènia, don

Assalit de Gudar i don Pero Maça, i els comentàrem el consell que ens havia

donat al comanador, en presència d´ell. I tots digieren que n´estaven d´acord, i

que convenia fer allò que havia dit el comanador (…)” (42).

El caballero Pere Maça fue recompensado por el rey Jaime I, en 1238, con una

alquería completa en Godella (Valencia), denominada Llosa, en la que se

incluían los hornos, pero se excluían los molinos “(…), l´alqueria de Godella

que es diu Llosa, al costat d´Algar, a la part de baix de Paterna, amb els forns

però sense els molins (…)”, y unas casas en Zaragoza (43).

Salomó, -oriundo de Zaragoza, desempeñó el cargo de juez en Gerona, y en

Vilafranca-, viajó junto a Jaime I, para la conquista de las Baleares, y fue el

escribano y traductor de la carta real de presentación, que el rey Jaime I firmó, y

entregó a Bernat de Santa Eugènia, Assalit de Gudar y Ramón de Serra para que

se la entregasen al dignatario sarraceno de la isla de Menorca, en 1321 “(…) I

per un alfaquí nostre de Zaragoza, anomenat don Salomó, germà de don Bahiel,

els férem fer carta de creença, en algarabía, per tal que ens fiaren d´aquells tres

que els dirien el missatge en nom nostre (…)” (44).

Salomó fue ampliamente recompensado por Jaime I. El rey le efectuó

donaciones durante el periodo comprendido entre 1238 y 1249. En primer lugar,

en el año 1238, le obsequió con unas casas y un huerto en Tortosa “(…), les cases

i l´heretat i l´hort de Maymo Abenhaçen (…)” (45). Unas casas en el barrio judío

de Valencia, y un huerto en la misma ciudad (46).

En 1239, le fueron entregados, dos terrenos de huerta en Navarresos (47). En

1240, unas casas en la calle de los judíos, y un terreno (48). En 1242, el rey le

Ábacus, revista digital de la asociación BAUCAN, filosofía de las armas templarias.

www.baucan.org

76

ratificó el terreno donado en 1240 (49). Y en 1249, le otorgó unas casas en Xativa

(50).

Mohamed ben Alí ben Musa Abuíaia, fue el rey Sarraceno de Mallorca, anterior

a la conquista de Jaime I, a quién se enfrentó “El Conquistador” y sus huestes

en guerra abierta, durante la conquista de Mallorca. Era, a su vez, rey de los

musulmanes de las islas vecinas baleáricas (Menorca, etc.) (51).

Abû ‘Abd Allàh Muhammad, fue alcaid de Madina al-Jazira, (Ciutadella), en el

momento de la conquista de Menorca por Jaime I: “(…) I l´alcaid, el seu germà i

l´almoixerif –el qual nós, després, férem rais de Menorca, que era natural de

Sevilla- (…)” (52).

Barceló señaló de Abû ‘Abd Allàh Muhammad (53): “(…) El poder político

recae entonces en Abû ‘Abd Allàh Muhammad, quadí de la isla. Según las

fuentes árabes Sa’îd b.Hakam fue el inspirador del pacto con Jaime I, a pesar de

que en el texto del mismo figurase en un lugar ciertamente discreto. Pasados

tres años, en Julio de 1234 Sa’îd b.Hakam destituye por la fuerza a Abû ‘Abd

Allàh Muhammad, negocia un segundo pacto con Jaime I, y con la conformidad

del monarca, pasa a ejercer en solitario el gobierno de Menorca, adoptando el

título de de Ra’îs. Bajo su gobierno, que ejerció con dureza, Menorca se

convierte en un estado islámico independiente, estructurado entorno a una

estricta observación islámica, creando un auténtico aparato estatal que reside en

Ciutadella (Madîna al Jazira): un consejo de gobierno constituido por ministros,

secretarios y representantes de los clanes y tribus asentados en alquerías y

rafales, así como un pequeño ejército mercenario. La habilidad política de Sa’îd

permitió que este estado perdure a lo largo de medio siglo, hasta la conquista

cristiana de 1287, en una época en que los territorios de Al Andalus caían, uno

tras otro, en poder de los reinos cristianos. De hecho, a finales del siglo XIII,

Granada y Menorca eran los únicos territorios islámicos independientes del Al

Andalus. Sa’îd b.Hakam muere en Menorca el 9 de Enero de 1282, sucediéndole

como Ra’îs su hijo Abû ‘Umar Hakam ibn Sa’îd, quien gobernará hasta Enero

del año 1287 en que Alfonso III de Aragón se apodera de la Isla (…)”.

(1). FERRANDO, Antoni i ESCARTÍ, Vicent J.

“El llibre dels Fets. Jaume I”. Valencia. Institució

Alfons El Magnánim. 2008. Página 89.

“(…) 47. [De com el rei, estant a Taragona, concebí el projecte

de conquistar Mallorca]. (…)”.

(2). Ibidem. Página 90.

“(…) 48. [Del parlament que féu el rei a les Corts de Barcelona] (…)”.

(3). Ibidem. Página 92.

“(…) 50. [Del parlament d´en Guillem de Montcada]. (…)”.

(4). Ibidem. Página 94.

“(…) 53. [Dels parlaments dels Bisbes de Barcelona i de Girona] (…)”.

(5). Ibidem. Página 95.

“(…) 55. [De com es dissolgueren les corts i es reuni l´estol a Salou] (…)”.

(6). Ibidem.

(7). Ibidem. Página 96.

“(...) 56. [De com salpà l´estol i es divisà Mallorca](…)”.

(8). Ibidem. Página 97.

“(…) 56. [De com salpà l´estol i es divisà Mallorca] (…) veiérem l´illa de

Mallorca, i distinguirme la Palomera, Sòller i Almeruig (…)”.

Página 98. “(…) 58. [De com desembarca

l´estol del rei a la Dragonera]. (…) I li preguntárem quins ports hi havia proa de la ciutat, a la part que

mira a Catalunya. / (Página 99) I ens digué que hi havia un Puig ayunya de la ciutat a tres llegues per

terra, i a vint milles per mar, que tenia per nom la Dragonera i no s´ajuntava amb la terra ferma de

Ábacus, revista digital de la asociación BAUCAN, filosofía de las armas templarias.

www.baucan.org

77

Mallorca, en el qual hi havia un pou d´aigua dolça (…) i ens seguirán al port de la Palomera (…) I

entràrem el primer divendres de setembre al port de la Palomera (…)”.

(9). ROSELLÓ BORDOY, Guillem.

“El recuerdo de la Antigüedad Clásica en el Repartiment de

Mallorca”.

Palma. Mayurqa. (2003), 29: 225-234. Página 227. “(…) El Repartiment de Mallorca o

Llibre del Rei supuso para Mallorca el primer catastro que se nos ha conservado en su integridad.

Catastro incompleto, en verdad, pues solamente recoge las propiedades que correspondieron al monarca

después de la conquista de la isla de Mallorca en 1229. Como parte, la más importante del botín obtenido,

es, sin duda alguna, una fuente de información excepcional que nos proporciona datos singulares sobre la

época islámica de la Isla, no sólo en lo que respecta a la toponimia del momento de la conquista, sino otros

muchos aspectos de carácter socio-profesional, relaciones con la península, migraciones, etc. (…)”.

(10). FERRANDO, Antoni i ESCARTÍ, Vicent J.

“El llibre dels Fets. Jaume I”. Valencia. Institució

Alfons El Magnánim. 2008. Página 137.

“(…) 105. [Del comiat del rei abans d´anar-se´n a

Catalunya]. (…) – Barons, nós haven estat ací catorze mesos (…). Peró ara és a l´entrada d´hivern, i ens

sembla que la terra no ha de temer res, per la mercé de Déu; i ens en volem anar (…)”.

Página 137. “(…)

106. [Del retorn del rei en Jaume a Catalunya i de la noticia de la mort del rei de Lleó]. (…). I ens

n´anaren a la Palomera, i ens embarcàren en les galeres (…). I el dia dels sants Simó i Judes ens dérem a

la mar, i hi estiguérem tot aquell dia, la nit i un altre dia. I al tercer dia, a mitjanit, arribàrem, amb molt

bona mar, a la Porrassa, que és entre Tamarit i Tarragona (…)”.

(11). Ibidem. Página 138.

“(…) 108 [De les noves que arribaran dient que el rei de Tunis volia

reconquerir Mallorca, i de las disposicions reials] (…)”.

Página 139. “(…) 109. [De com l´arquebisbe de

Tarragona i el confesor de Poblet intentaren detenir l´armada del rei a Mallorca]. Página 140. “(…) 110.

[De l´arribada de l´infant Don Pedro de Portugal per tal de passar a Mallorca](…)”.

143. “(…) 111. [De

l´arribada del rei en Jaume a Sòller] (…) així que, al segon dia, a l´hora de migdia, arribàrem a Sòller

(…)”.

(12). Ibidem. Página 143.

“(…) 112. [De l´arribada del rei a la ciutat de Mallorca, i de les disposicions

que es feren per a la defensa de l´illa] (…). I acordaren que havien de fer si els sarraïns venien, i decidirme

d´establir les nostres talaies, perquè abans que ells arribaren ho saberme nós de la vila estant (…). I ben bé

per l´espai de quinze dies tinguerem talaies per tota l´illa, perquè ens feren senyals amb llums si veien

l´estol del rei de Tunis (…)”.

(13). Ibidem. Página 145.

“(…) 116. [De l´arribada del rei en Jaume a Mallorca per tercera vegada]. (…)

i al cap de quinze dies, de bon matí, entre l´eixida del sol i l´hora de tèrcia, arribàrem a Portopí (…)”.

(14). Ibidem. Página 112.

“(…) 71. [De com se sotmeté una part de l´illa de Mallorca al rei en Jaume].

(…) I així, al cap de quinze dies, totes les partides de Mallorca que hi havia des de la ciutat, fins a les

parts del cantó de Menorca les tinguéreu al nostre servei obedientment (…)”.

(15). Ibidem. Página 146.

“(…) 117. [De com En Ramón de Serra aconsellà al Rei de conquerir

Menorca] (…)”

(16). Ibidem. Página 146.

“(…) 118. [De com el Rei envià missatgers a Menorca pera conseguir la seua

submissió] (…)”.

(17). Ibidem. Página 147

. “(…) 119. [De l´arribada dels missatgers a Ciutadella]. I ferem navegar les

galeres amb els missatgers de nit; i l´endemà aribaren a Menorca, entre hora nona y vespres] (…)”.

(18). Ibidem. Páginas 147 y 148.

“(…) 120. [De l´estratègia que féu el rei, que romania al Cap de

Pera](…)”.

(19). Ibidem. Página 148.

“(…) 121. [De la rendició de l´illa de Menorca] (…)”.

(20). Ibidem. Página 148.

“(…) 122. [De com rebé el rei als representants de Menorca](…)”.

(21). Ibidem. Página 149.

“(…) 123. [De l´acceptació dels pactes per part del rei] (…)”. BARCELO, M.

“El tractat de Capdepera de 17 de juny de 1231 entre Jaume I i Abû`Abd Allâh Muhammad de Manûrqa.

Sobre la funció social i política dels fuqahâ”

. 1984. Web de la Societat Històrico Arqueológica “Martí

i Bella”. Ciutadella. Menorca.

“(…) como resultado, es firmado el Tratado de Capdepera, el 17 de Junio

de ese mismo año. Este pacto otorgaba una amplia autonomía política a Menorca a cambio del pago anual

de tributos (…)”.

(22). FERRANDO, Antoni i ESCARTÍ, Vicent J.

“El llibre dels Fets. Jaume I”. Valencia. Institució

Alfons El Magnánim. 2008. Página 50.

“(…) 5. [De la concepció i naixement del rei en Jaume]. (…) I

nostre Senyor volgué que el nostre naixement binguera lloc en casa dels de Tornamira, la vespra de Santa

Maria Candelaria. I, acabat de nàixer, la nostra mare ens féu portar a santa Maria, i ens dugueren al braç

(…)”.

(23). Ibidem. Página 53.

“(…) 10. [De com el rei en jame fou portat a Montsó] (…) I quan ja fórem a

Catalunya, reuniren un consell per determinar qui ens educaria, i tots acordaren que ens instruïra el

Ábacus, revista digital de la asociación BAUCAN, filosofía de las armas templarias.

www.baucan.org

78

mestre del Temple, a Montsó. I el nom d´aquell mestre del Temple era en Guillem de Montredom, el qual

era natural d´Osona, i mestre del Temple en Aragó i en Catalunya (…)”.

Página 54. “(…) 13. [De com

eixi de Montsó el comte de Provença]. I quan nós cumplirme l´edat de nou anys, i jà no ens podien retenir

més a Montsó, ni a nós ni al comte de Provença (…) el mestre i els altres, acordaren deixar-nos eixir

d´aquell lloc (…)”.

(24). Ibidem. Página 58.

“(…) 19. [De com fou armat cavaller el rei en Jaume]. I ens armàrem cavaller

a Santa Maria de l´Horta, de Tarassona (…). I alesmores devíem tenir uns dotze anys acabats de cumplir,

i començavem el que feia tretze, de manera que estiguerem un any amb ella sense poder fer allò que els

homes han de fer amb la seua muller [doña Leonor], perquè no tenien l´edat adecuada (…)”.

(25). Ibidem. Página 89.

“(…) 47. [De com el rei, estant a Tarragona, concebí el projecte de conquistar

Mallorca] (…)”.

(26). GARCÍA I SANZ, Arcadi.

“Els Furs. Adaptació de text dels furs de Jaume el Conqueridor i

Alfons el Benigne de l´edició de Francesc-Joan Pastor (València, 1547) a l´ordre dels mateixos furs en el

manuscrit de Boronat Péres de l´Arxiu Municipal de la Ciutat de València”.

Traducido por Alfons

Guirau i Sichart. València. Vicent García Editores. 1979. Página 22.

“(…) En lo any de nostre

Senyor MCCXXXVIII nou dies de Octubre pres lo Senyor en Iaume per la gracia de Deu Rey darago la

ciutat de València. (…) Nos en Iacme per la gracia de Deu Rey de Arago de Mallorques e de Valencia,

compte de Barcelona, e Durgell, e senyor de Montpesler (…)”.

Página 12. “(…) Comienzan las

costumbres y estatutos de la ciudad y del reino de Valencia (…) y con consejo de los nobles varones (…) y

de en Pere Martell (…)”.

(27). FERRANDO I FRANCES, Antoni.

“Llibre del Repartiment de Valencia”. Valencia. Vicent

García Editors. S.A. 1979. Página 377.

“(…) En el barri dels homens de LLeida. Comencem per la

porta de Bevalbarrac. Folio 39. (…) 3574.- (Robert de Martell), (Guillem Sespluga): cases d´Hamet

Abençoda (…)”.

(28). FERRANDO, Antoni i ESCARTÍ, Vicent J.

“El llibre dels Fets. Jaume I”. Valencia. Institució

Alfons El Magnánim. 2008. Página 92.

“(…) 50. [Del parlament d´en Guillem de Montcada] (…)”.

(29). FERRANDO I FRANCES, Antoni.

“Llibre del Repartiment de Valencia”. Valencia. Vicent

García Editors. S.A. 1979. Página 425.

“(…) En el barri de Lleida, comencem a Beb… Folio 65. (…)

3870.- Guillem de Montcada: extraordinaries. Vilaragut: Excel.lents = 2 (…)”.

(30). FERRANDO, Antoni i ESCARTÍ, Vicent J.

“El llibre dels Fets. Jaume I”. Valencia. Institució

Alfons El Magnánim. 2008. Página 146.

“(…) 117. [De com En Ramón de Serra aconsellà al Rei de

conquerir Menorca] (…), ens digué en Ramón de Serra, el Jove –que així l´anomenàvem perquè hi havia

un altre Ramón de Serra, comanador de Montsó-, el qual llavors era comanador dels frares del Temple en

l´illa (…)”.

Página 382. Serra, Ramón de (el Jove). Comanador del Temple en Menorca (capítulos

117, 118, 120, 255).

(31). Ibidem. Página 100.

“(…) 60. [Del primer enfrontament de la host del rei amb els sarrains de

Mallorca]. I els que eixiren a terra, foren (…) el mestre del Temple, en Bernat de Santa Eugènia (…)”.

 


 

 


 

 

 

 

 


 

 

 


 

Visitas: 11

Responde a esto

Busca en Terrae Antiqvae

Diccionario

Real Academia Española de la Lengua (RAE)Diccionario de la Real Academia de la Lengua Española

Librería recomendada:

 

Arqueología - Historia

Libro del mes

 

Publicidad

 

Utilidades

Apadrina esta Comunidad
¡Gracias por tu ayuda!
Contacto con el editor:

Temperatura y Hora en Madrid:
Compartir-Share:
Envía esta página a otra Red Social / Email-Print.

Bookmark and Share

Derechos de Autor:
Creative Commons License

Recibe en tu correo todas las novedades de la Red

Escribe tu email:

Gentileza de FeedBurner

 

Terrae Antiqvae

↑ Grab this Headline Animator

Nuestro Canal de Vídeos en YouTube. ¡Suscríbete!

Síguenos en las Redes Sociales: Facebook y Twitter

Síguenos en Facebook
Síguenos en Twitter

Ofertas de SMO Sistemas

Widget para tu Web

Terrae Antiqvae en tu Web, Blog. Copia y pega el código; modifica ancho y alto a las características de tu sitio.

 

 

 

 

¡Gracias por visitarnos! ¡Bienvenid@!

Estadísticas: 9,5 millones de visitas, mayo de 2012


http://www.nedstatbasic.net/stats?ADL2RgGEToJ3dE6u/dju9OpRtMgQ